La preparació dels futboleros

Qui em diria a mi que parlaria de futbol, jo, que no en sé ni mica. No, de futbol no en sé, però m’ha arribat a l’ànima saber de la revenja descontrolada que poder tenir els perdedors. Que alguns comentaristes anglesos no tenguin cosa millor a fer –ja que no en deuen tenir d’altra- en el seu mal ànim de perdedors, que ficar-se contra l’origen dels jugadors que integren la selecció espanyola de futbol em sembla que a més de perdre el temps i les energies, és donar la volta a les coses.


Precisament, dient que la nostra és una selecció d’agricultors estan fent una alabança d’allò millor que és pot fer. Qui ens anava a dir a nosaltres fa un anys que la xarxa esportiva regional anava a copsar la força i fortalesa que viu en aquests moments. Perquè si en futbol és prou bona –no podem oblidar què és l’esport rei- en els altres gosa d’un potencial destacat.

I una cosa important, molt important. Els nostres nins que viuen a petites poblacions –valga dir al camp, i si a això li volen dir al món agrícola, que ho facin, tan se val-, tenen l’oportunitat, per proximitat, facilitat d’horaris, accés als grups menys nombrosos, de accedir a quasi tots els esports i així poder trobar i engrescar-se amb el que millor respon a les seves característiques físiques o psíquiques.

Si això pot semblar excessiu, puc posar-me com exemple. Mentre jo, de nina, vivia a Palma, podia sense entrebancs estudiar música i fer entrenament de natació, el que suposava l’accés diari a unes instal·lacions llavors excel·lents com eren les primigènies de Son Hugo. En arribar a Madrid, sens va plantejar quines de les dues activitats volíem (el meu germà i jo) seguir fent: era impensable mantenir les anades a natació a més dels estudis musicals.

Els meus fills encara no son exemple de res, però veig cóm en els pobles que conec, el nivell dels esports que es maneja és sorprenent en nombre i en número de competicions en les que participa; i veig, en canvi, com els nebots o coneguts de Madrid han anat abandonat per impossibilitat d’assistència o incompatibilitat d’estudis.

En definitiva, el que dels pobles d’Espanya surtin tants de bons esportistes és un senyal d’un nivell de qualitat boníssim i d’un repartiment espectacular de professionals de l’ensenyament de la pràctica esportiva pels racons de la nostra geografia. I del bon aprofitament que se’n fa d’ells.