Llucmajor novel·lada

 
Miracle a Llucmajor / Sebastià Alzamora. Barcelona: Proa, 2010.

 Trobar de tant en tant una lectura de les que m’enganxen i em fan aprofitar tots els pocs moments de lectura que trobo, m’agrada molt. Vol dir que no és una lectura assagística ni de la que tengui que prendre notes, i que la puc dur allà on vagi –que és el que faig- per no perdre ni un segon disponible. Això m’ha passat amb el Miracle a Llucmajor, del que he fruit la lectura com si d’un sucós gelat d’estiu es tractés. Divertida, molt ben narrada, he estat capficada durant un parell curt de dies a un món una mica fabulós –de fàbula- i un tant arrossat –de conte rosa- que et transporta a un llenguatge absolutament real i planer de la Mallorca dels anys vint –divertidíssim tornar enrere i mirar i veure com hauria de fer per escriure paraules increïbles i inversemblants-, absolutament reals, però, que estic segura encara sonen al Cafè Colon i a tantes altres converses, especialment al devora un bon joc de taula.

Molt interessant la recuperació del món vilatà –que no rural- que rep i integra la presència de figures arribades de la ciutat de Barcelona com son les Dames de la Lliga del Bon Mot. I la mescla d’idiomes mallorquí i castellà per a l’ús oficial o català per a la figura del narrador. Molt interessant la plasmació per escrit de usos i costums locals, i esplèndida la guia turística dels encontorns muntanyencs del lloc amb l’apreciació poètica.

Tothom –en comentar-ho als mitjans- ha partit de l’anècdota verídica de la que sorgeix la història: la invenció del cometagiroavió en mans d’en Pere de Son Gall. Doncs això no és més que un punt de partida molt ben aprofitat per en Sebastià Alzamora, que ha sabut treure profit del seu coneixement del lloc i el seu entorn, de la poètica i els seus protagonistes locals i de la filologia, per a partir de la documentació necessària i els seus dots, generar una Novel·la de lectura molt plaent.