Sant Marçal en el record

Enguany estic flairant una mica entorn les festes de Sant Marçal. Coses de l’apropament màgic de les xarxes socials. Ai els seus avantatges!

Això m’ha fet enfonsar-me en els meus records. Ara són pocs els dies que en un trajecte de cotxe cap a una banda o altra no passi prop –al manco visualment- de la magnífica esplanada de l’església de Sant Marçal. El moment al qual em vaig enrere amb el record, era per a mi dificultós qualsevol moviment que no fos a peu dins la pròpia Ciutat de Palma; els transports públics fora vila no resultaven gaire atractius, llavors.

Acabava de rebre el primer cobrament per una feina a un mitjà de comunicació –estudiant en pràctiques de segon curs-, i el meu padrí de fonts em va dur fins aquesta esplanada plena d’artesans ceramistes. Dos pastorets pel betlem tradicional que en arribar a casa –a Madrid-, vaig entregar a mumpare, qui va convertir-les en dibuix que ara, passats els anys, m’ha entregat a mi. De tot fa ja més de vint anys.

Quines coses, un moment donat, fa una filla; quines coses, un moment donat, fa un pare.

Ah, els records.