Can Torró o el concepte de la nova biblioteca

M’ha encantat saber de la celebració dels vint anys de Can Torró, i amb una festassa, es clar que sí. Va esser, com en tot, de les primeres biblioteques en celebrar festes, perquè sembla que costa fer saber que la lectura pot esser una festa, o formar-ne part.

Per a mi, de moltes coses ja fa vint anys, ai las, però en contra del que podria semblar, em resulta molt grat mirar cap enrere i veure tot el que ha passat i el que em viscut.

Va esser una gran il•lusió per a molta gent de Mallorca llunyana de l’entorn d’Alcúdia tenir el carnet d’usuària d’aquella biblioteca tan especial. Encara ho és. Llavors jo acabava d’aterrar a l’illa com encarregada de l’arxiu d’un mitjà de comunicació i vaig assistir a qualque dels cursets que es feren. No debades sabia que el meu futur no romandria on em trobava, i puc dir que encara que he pensat professionalment en aquest indret, no hem tengut mai coincidències sortoses.

Recordaré sempre les paraules de n’Eulàlia Espinàs quan ens deia allò de: “Si us heu fet bibliotecàries per tenir un bon horari, aneu errades”. I es que la biblioteca de Can Torró, el que va fer, era un anàlisi estadístic de la disponibilitat de l’usuari per anar-hi: quan el públic potencial podia anar a la biblioteca a fer-ne ús era els dies de mercat –o sigui, els diumenges, xerram d’Alcúdia-, els capvespres... i així o feren. I així o fan. Servei de biblioteca.

Donaren també els primers accessos al llibre per com la gent el cercava. Jo, encara que bibliotecària, no cercava l’Illa del Tresor perquè el llegís el meu fill com a Novel•la anglesa, sino com a novel•la d’aventures, o el gènere negre, o els llibres sobre homeopatia no els esperava trobar a un número de la CDU que ja no record, i no diguem els de feminisme (que ha desaparegut). On cercar El Segundo Sexo de Simone de Beauvoir ara que ha desaparegut el número específic? Tot això ho resolgué Can Torró fa vint anys i la resta li va al darrera: va crear els Centres d’Atenció i la biblioteca està distribuïda per temes, de manera que trobes el que cerques: una meravella absolutament capdavantera. Una gran petita joia, que encara ara em demano quant em sabut valorar els mallorquins.

La resta de les biblioteques han anat millorant, aquests vint anys, tot s’ha de dir. També que era imprescindible. Però s’estan començant a veure moviments d’aturada debuts a la crisi impensables en una cultura tan supervivent com la nostra.