Anem de cine! Villaronga, mallorquí

No hi ha com tenir èxit per a que els polítics se’n recordin de hom.

Què dir-hi de l’èxit d’Agustí Villaronga a la Gala dels Goya! La seva pel·lícula Pa negre, imparable.

L’endemà es recordaven totes les institucions balears de que el gran triomfador dels guardons cinematogràfics era mallorquí!

Per a difondre-ho, fer-li homenatge i fer-ho seu, pensant a fer-se un tant, mira tu quina mena de publicitat!

Quin és el sentit que té ara això? Es que tal volta el Govern té tot el doblers que s’està fent servir per a publicitat per donar suport al cinema? Doncs, per què no ho destina directament en lloc de llançar-lo en el seu benefici directe? Semblaria que s’apropen eleccions.

Maneres: proposar una subvenció per al proper projecte del director. O simplement, fer efectives les despeses compromeses. El que pogués restar insòlit, després de la foto de concessió d’una ajuda, una vegada el projecte es troba en marxa, és que una simple carta pugui anunciar la no disponibilitat del doblers, que els nous pressuposts dels que tenia que sortir, no ho accepten. No m’ho invent.

Això sí, si una vegada feta la feina obté un triomf, llavors: tots a una! A carro vencedor és molt fàcil sumar-s’hi.

Me’n alegr molt del gran triomf aconseguit pel treball d’Agustí Villaronga. El que sigui mallorquí, és pura anècdota.

Els crepuscles més pàl·lids

Els crepuscles més pàl·lids / Miquel López Crespí

Palma: Lleonard Muntaner, 2009.




Un vers d’en Antoni Vidal Ferrando, dels crepuscles més pàl·lids al clam i el silenci, donen títol poètic a una versió de la poesia del camp i la Mallorca més conreada al principi de la postguerra. Fam, decepció i angúnia pel patiment sofert i per un final que encara no es sap realment -o sí se’ns diu-, basteixen una novel·la amb futur. El futur d’una família que està per formar-se.

De rerefons, però també de protagonista, una guerra, la devastadora guerra civil espanyola. La veu, la d’un grup de presoners conduits a un camp de treball. L’entorn, Mallorca, tenint com a punt de confluència el poble conreador de Sa Pobla. El context, la història de la guerra que tenim tendència a voler oblidar.

El resultat, mostrar-nos les evidències de la guerra. La destrucció i l’aniquilació de la vida, de la família i de la cultura que va suposar.

La manera, una estructura en rodó que ens va donant mostra del passat, del present i del futur. Mostra del què fou, del què suposà i del bri que permetrà una mirada esperançada cap al futur.