Mai no
sé què fer fora de casa /
Neus Canyelles
Barcelona: Proa, 2014
Premi Mercè
Rodoreda de contes i narracions 2013
Mai no
sé què fer fora de casa recorr paratges i vivendes de
la meva ciutat estimada. Em sembla que no hi surt el seu nom en tot el llibre
però ens resulta fàcil esbrinar quan es passeja per la plaça d’Espanya, quan
per les avingudes s’arriba fins la plaça de Sant Francesc, o quan es gaudeix de
l’interior del claustre. Quan es fan recorreguts per Canamunt o Canavall o quan
se’ns situa a aquelles vivendes ciutadanes a les que la protagonista hi roman,
o enyora, o recorda, o es pren comiat.
És un llibre de remors d’una ciutat viscuda, d’una
Palma en la que jo també m’hi veig.
És un llibre de fragments de vida a Ciutat per a
la qual l’autora ‑quasi autobiògrafa- fa servir una estructura curiosa. En
forma d’homenatge a escriptors clàssics, els setze contes són recreacions d’ambdós
relats d’autors com Txèkhov, Carver, Bukowski o Zweig i Andersen. Recreacions
molt personals en què ha penetrat la vida i el sentiment de Neus Canyelles i en
què ens ofereix un recorregut per la vida palmesana. No ens mostra la ciutat,
ni la sortida estiuenca a la part forana –Banyalbufar- o cap recorregut per
fora vila. No. El què fa és oferir-nos-en seqüències de la seva vida que
transcorren en aquests encontorns.
Un plaer recórrer-los –si més no amb la memòria-
i situar-nos a alguns dels interiors habitats. Perquè de la vida interior vol
anar aquest aplec de contes. D’allò què li passa en la vida a un escriptor i
les seves dificultats de relació: de qui Mai
no sap què fer fora de casa.
