jueves, 16 de diciembre de 2010

Partícules elementals de la vida





Las partículas elementales. Michel Houellebecq

Barcelona: Anagrama, 2002


M’ha semblat sorprenent la lectura d’aquesta obra. Dos personatges en un principi poc atractius i la història d’un no res orientada a acabar amb aquest buit i dins ell mateix. Dues soledats, dues formes d’evolució d’aquest abandó, el mateix abandó, patit per ambdós, que conclouen en dues vides difícils, dos camins cap al no res, que efectivament donen allà.

Per acabar-lo d’arrodonir, el novel•lista cau i es complau en un excés de sexe (no serè jo qui en faci recompte de les fel•lacions contades, malgrat sí hi ha qui ho ha fet) que a mi particularment em sembla una mica fastigós i innecessari.

Amb tot i això, m’ha semblat una lectura agradable, sorprenent i recomanable. La pretensió dels personatges i la seva història –aconseguida- és fer-nos pensar.

És una narració plena de reflexions i digressions. Que pretén enfrontar als lectors a la seva pròpia reflexió. No se’n surt indemne d’aquesta lectura.

Què és de ciència-ficció? El final al que ens duu, a l’estil de 1984 o l’anomenat Un món feliç de Huxley cap als assajos científics i les seves resolucions a trenta i quaranta anys vista semblen fer-lo mereixedor d’aquest títol. Innecessari el final i innecessària aquesta classificació, al meu entendre. Em quedo amb l’anàlisi de la vida actual i el que ens ha suposat esser resultat del llibertinatge i el hippisme dels anys seixanta i setanta; a Espanya, tot un poc més tard i amb menys repercussió, malgrat la reflexió manté la seva vigència.

1 comentario:

  1. Hola! Quant de temps! Soc na Paula, de la biblio de Santa Maria! A mi me va encantar aquest llibre, el vaig trobar prou interessant i diferent a altres lectures que havia fet. Pot ser tens raó quan dius que el final és innecessari, ja que podria haver acabat de qualsevol altra manera més realista i, amb tot i això, tenir sentit tot el que conta. Però també és cert que aquest final et deixa una mica perplexa i fa que puguis mirar l'obra des de un altre punt de vista també. Jo, en acabar el llibre, vaig haver de tonar a llegir el començament... Personalment, és un llibre que recoman, tot i que no a qualsevol persona (té fragments un poc feixucs)Salutacions!

    ResponderEliminar